Mirades i evolució de l’Educació Ambiental
L’Educació Ambiental (EA) persegueix sensibilitzar la ciutadania sobre les problemàtiques ambientals que crea el model de vida actual i fer conèixer accions a seguir per solucionar-les. Aquesta educació necessita molt més que un apropament als sistemes naturals. El coneixement dels ecosistemes i el seu funcionament és un pas necessari a fer per entendre com les activitats humanes els afecten, però és important proporcionar la informació i les eines adequades per encaminar accions cap a la sostenibilitat. Es podria afirmar que l’EA és tota activitat educativa que contribueix a educar sobre el medi ambient, tenint present el paper que juguem les persones dins dels ecosistemes, però veiem alguns matisos.
Hi ha diferents corrents i la seva definició ha anat evolucionant, així, tal com expliquen i resumeixen Limón y Solís (2014), primer l’Educació Ambiental tenia un enfocament naturalista amb l’objectiu de donar a conèixer el medi ambient i els coneixements que expliquen la seva naturalesa . Després defineixen el model ambientalista que té un enfocament proteccionista que prioritza desenvolupar valors i actituds de respecte cap a la natura. El model d’EA per al canvi social té un enfocament crític i transformador que busca canviar el model social per prevenir i resoldre problemes socioambientals, prioritza l’acció i pretén desenvolupar un pensament que permeti comprendre la problemàtica ambiental en conjunt, des de multitud de perspectives, mitjançant la participació activa i l’estudi de les causes de les problemàtiques socioambientals. Anant una mica més enllà, les autores esmentades ens presenten el model d’EA amb enfocament de gènere, part del canvi social però afegeix la reflexió de la complexitat i també la voluntat de transformar les estructures de gènere. Fa a més, èmfasi en les relacions i les interaccions amb el medi, amb l’objectiu de construir una societat ambientalment democràtica que afavoreixi la participació de les dones.
Continguts i reflexions per l’enfoc ecofeminista
En la sessió desenvolupada el juliol, vam parlar de l’ecofeminisme en l’Educació Ambiental. Per introduir la xerrada vam generar un debat per reflexionar sobre l’Emergència climàtica i els ecofeminismes, les solucions que es proposen per afrontar aquest problema, per reflexionar sobre els referents que tenim en la lluita pel clima i defensa del territori…
Des del 2019 es parla d’Emergència climàtica però ja fa anys que sentim a parlar de Canvi Climàtic i que la temperatura del planeta està augmentant, generant greus impactes ambientals i socials. Potser es parla d’Emergència perquè cada cop ens acostem més al col·lapse i als límits planetaris, o perquè els impactes es comencen a percebre més clarament als països del nord global. La temperatura i el clima regulen la vida, els ecosistemes i el seu equilibri, per això un dels grans problemes associats al Canvi Climàtic és la pèrdua de biodiversitat. Però el CC i l’escassetat de recursos també generen greus impactes socials: els desastres naturals que afecten a zones poblades, la pèrdua de formes de subsistència o els conflictes armats per a l’obtenció de recursos han provocat desplaçaments de persones, els anomenats refugiats climàtics.
Per afrontar tota aquesta problemàtica, part de la població s’ha aferrat a una visió tecnopotimista, pensant que la tecnologia pot ser la solució als problemes ambientals actuals. És important tenir en compte, però, que per a la fabricació de tecnologia i electrònica es consumeix molta energia (impossible d’assumir amb les fonts d’energia renovables) i materials (minerals que són finits i amb taxes de renovació més altes que el nivell d’explotació actual). A més de la quantitat de residus que es generen i que són molt difícils de gestionar sense perjudicar el planeta ni a algunes de les persones que l’habiten. La única manera de poder revertir aquesta problemàtica és reduir el ritme i la manera de consumir d’alguns sectors de la societat mundial, repartint els recursos disponibles d’una manera més justa.
Tot i que en els últims anys han aparegut persones activistes en la lluita pel clima en el nord global, com per exemple la Greta Thungberg, ja fa molts anys que arreu del món hi ha col·lectius, majoritàriament de dones, que lideren lluites ecologistes, defensen la terra i el sosteniment de la vida.
Exemple d’activitats d’EA vinculades a l’ecofeminisme
Una metodologia molt adient és l’Aprenentatge i Servei (ApS), durant alguns cursos i en diferents centres n’hem acompanyat un anomenat Actuem per la Justícia Alimentària, on treballavem sobre pobresa alimentària, Sobirania Alimentària i les aportacions de la Via campesina (sindicat de treballadores de la terra), així com les afectacions diferents en les dones i analitzavem respostes socials a la pobresa alimentària per planificar un Servei que fos apoderador.
En activitats on treballem sobre el Malbaratament alimentari o sobre l’alimentació saludable, ecològica i de proximitat a través d’una dinàmica de Showcooking (cuinant mentre abordem continguts), destaquem i posem en valor les tasques de cura que envolten l’alimentació, imprescindible per a la vida i que majoritàriament duen a terme les dones. També en el taller que fem amb grups de primària Desplastifiquem-nos!, destacant qui fa la gestió de residus a les llars.
En activitats com Negociem? es treballen valors, habilitats i actituds davant d’un conflicte socioambiental, cal que les posin en pràctica a través d’un joc de rol per gestionar la negociació d’un conflicte local. I després hi ha una reflexió sobre els rols i les actituds des d’una perspectiva de gènere per posar-hi consciència.
En els tallers Coneguem els Ecofeminismes i Qui eren i què feien les Trementinaires? ens centrem en el paper de les dones en les lluites ecologistes i de defensa de la vida i en la recuperació de sabers, però des d’una perspectiva no personalista, intentant remarcar la importància de la col·lectivitat.
Propostes per una educació ecofeminista
Continguts i conceptes a incloure i reformular:
- Visibilitzar relacions d’ecodependència (questions materials) i interdependència (intangibles).
- Posar en valor les cures i conèixer les persones que fan tasques de cures a prop nostre. Als centres educatiu es cuida molt però no es parla de cures i sovint l’alumnat i docents no coneix les persones que les duent a terme.
- Qüestionar les idees de progrés i desenvolupament, inclouent el benestar i la Justícia Global.
- Nova dependència de minerals amb la transició a renovables i la digitalització: coure, liti, cobalt, zinc… Interpel·lar l’economia digital i el tecno-optimisme.
- Tenir en compte que el Canvi Climàtic cau igual a tots els territoris del planeta però amb afectacions diferents en funció dels eixos d’opressió i les desigualtat que travessen les diferents persones i comunitats.
- Incloure el context social de desigualtat i analitzar-lo en termes de vulneració de Drets.
- Analitzar les causes estructurals de desequilibris entre països o territoris.
- Incloure dones en tots els àmbits, tant per donar valor a les feines, aportacions i descobriments que han fet com a reconeixement històric com per generar models diversos i referents per a les nenes i dones joves. Cal anar més enllà dels personalismes i destacar també lluites i aportacions col·lectives.
- Incloure la diversitat ja que és el patró sistèmic de la vida i enriquiment social.
- Treballar l’alimentació, que és imprescindible per la vida i que té diferents models amb diferents impactes (model agroecològic vs. model agroindustrial). El cos i l’alimentació com a elements centrals a primària i infantil que permeten abordar-ho. I el menjador escolar també és dins de l’ecosistema del centre i permet vincles vivencials amb els continguts.
- Trencar el parlal·lelisme amb la natura de que les espècies i els individus competeixen per sobreviure enfront la cooperació entre espècies i entre individus (l’ecòloga Lynn Margulis reivindica que la vida va prosperar a través i gràcies a la cooperació no només a la competència).
- Problematitzar i qüestionar el concepte de seguretat, que sovint implica armament, control i retallades de drets, que afavoreix creixement econòmic (com per exemple el control de fronteres europees amb Frontex) que no contribueix gens a la Cultura de Pau.
Metodologies i accions a dur a terme dins el context educatiu:
- Potenciar la participació i cultura democràtica per l’empoderament infantil i juvenil, en la presa de decisions.
- Treballar a partir de la consciència de corresponsabilitat per ser agents de canvi a la societat i el món que ens envolta.
- Treballar habilitats de diàleg, consens, resolució de conflictes, negociació, treball en equip… per desenvolupar col·lectivament aquesta cultura democràtica, amb mirada interseccional i per la igualtat d’oportunitats.
- Incloure la cultura de la reparació i la reducció. Portar als espais educatius els sabers que s’acosten a la sostenibilitat (en son bons exemples tallers de reparació de bicicletes, tallers de costura…).
- Incorporar fórmules cooperatives. Experimentar amb l’Economia Social i Solidària en experiències pròpies i quan es treballa l’emprenedoria. I també explicar les fòrmules cooperatives de la història i els valors de l’ESS.
Elements estructurals a transformar:
- Potenciar que el que passa a l’entorn entri als centres educatius i que les activitats educatives s’impliquin i vinculin amb l’entorn, tant natural com social, convertint tota la comunitat en comunitat educativa.
- Tenir horts escolars o treballar amb horts comunitaris, per recuperar sabers tradicionals, entendre la relació camp-ciutat, experimentar de manera vivencial com es produeixen els aliments, son una eina educativa que permet el treball intergeneracional.
- Transformar els menjadors escolars (ecològics, amb aliments de temporada i proximitat, reducció consum de carn, conèixer les persones productores, transportistes i cuineres…).
- Creació de cooperatives de consum de famílies, vinculant-les amb l’activitat educativa.
- Incidència política per incloure continguts ecosocials a la formació universitària a mestres i educadores. S’ha batallat per incloure’ls al nou currículum i sembla que tenim al davant una oportunitat per treballar-los a partir d’ell.
- Qüestionament i anàlisi crític dels llibres de text i els materials utilitzats.
- Anàlisi, selecció i definició del currículum i el currículum ocult (valors i perspectives que no estan escrits, que es transmeten de manera no regulada, sovint inconscient).
- Mitigar en la mesura del possible els efectes del CC i adaptar-nos-hi des dels mateixos centres educatius, mostrant alternatives i posant en pràctica bones pràctiques.
Imaginem el futur!
Cal que fem l’exercici col·lectiu d’imaginar futurs diferents i desitjables però realistes, que siguin justos per totes les persones i pel planeta i així poder-lo construir conjuntament. Si no imaginem aquests futurs no serà possible crear-los davant el repte global d’una societat complexa i un context multicrisi. El futur requereix necessàriament cooperar i compartir i per tant, cal que ho comencem a fer ben aviat!
Un plaer poder comptar amb aquesta preciosa il·lustració de la Mar Gil Humet @decelalsulls