El passat 9 de novembre vam dinamitzar el talller L’aigua i la vida que hem ideat conjuntament amb les Dones d’aigua de Terrassa. Estava emmarcat dins les V Jornades d’Economia Feminista, el taller tenia l’objectiu de relacionar la base teòrica dels Ecofeminismes amb la gestió pública d’un bé comú tan transcendental per a les cures i la vida com és l’aigua, remarcant la diferència entre gestió privada (o gestió públic-privada), en contraposició a una gestió pública i comunitària basada en la participació de la comunitat.
Es va obrir debat sobre l’aigua partint de 4 exposicions temàtiques fetes per expertes en diferents aspectes, des de l’activisme i des de la recerca.
DRET HUMÀ A L’AIGUA AMB PERSPECTIVA DE GÈNERE
La Mar Satorras Grau, investigadora a l’Àrea de Sostenibilitat Urbana de l’Institut Metròpoli (UAB), va exposar que al nord global també hi ha Pobresa Hídrica, com que es pressuposa connexió a la xarxa d’aigua potable, els estudis s’han centrat en els problemes per fer front al pagament del servei d’aigua i per tant, analitzen l’assequibilitat.
Dues dades rellevants del cas de Terrassa són:
- Entre el 63-68% de les peticions de tarifa social les formulen dones
- Entre el 16-19% de les tarifes socials les sol·liciten famílies monoparentals, d’aquestes, entre el 94-98% corresponen a famílies monomarentals
La Domi Lorenzo i la Cristina García, membres del l’Aliança contra la Pobresa Energètica (APE) aportant la seva vivència personal i d’organització col·lectiva, posant en valor que la defensa per l’accés als subministraments bàsics és majoritàriament per part de dones i alhora són les que més pateixen les mancances. Amb importants impactes en la seva salut com dolors físics, estrés… També van recordar que la Llei 24/2015 del Parlament de Catalunya estableix que no es poden tallar els subministraments, així com la importància de la organització ciutadana per exigir que es garanteixin els Drets.
RIU LLOBREGAT I LA SEVA CONCA
El Jep Ribera de la Plataforma ProuSal i de la Taula del Llobregat, remarcava que el riu té poc cabal i està contaminat, sobretot per sal i purins. Des de la feina feta amb la unió d’entitats per abordar la problemàtica conjuntament però no des del tecnooptimisme i reconeixent la situació actual de col·lapse sistèmic. La crisi climàtica és un símptoma que lliga el problema tan gros de la mineria i la salinització del riu amb la transició ecosocial i amb el decreixement. Recordava també que la demanda d’aigua de boca és un 18% del total ja que hi ha molta demanda per altres usos (industrials, agrícoles…).
ESCASSETAT, SEQUERA I CANVI CLIMÀTIC
L’Anna Ramon Revilla, cap de comunicació del CREAF (Centre d’Investigació ecològica i aplicacions forestals) va presentar dades sobre l’augment de la temperatura, precipitacions i sequera per mostrar els impactes del canvi climàtic a Catalunya. Destacant la diferència entre sequera (fenomen natural en que s’ha reduït l’aportació de pluja) i l’escassetat d’aigua (falta de capacitat conjuntural d’atendre la demanda d’aigua, que depèn de les reserves i dels usos).
A més de plantejar el canvi de model necessari aportant alguns elements clau que implica: com recuperar la natura (sistemes fluvials, aqüífers, restauració de zones humides), considerar que la tecnologia no és la solució (propostes útils a curt termini però amb alt cost econòmic, energètic i ambiental), repensar els pantans (que van ser construits en un context diferent), posar fre a la demanda (reflexionar sobre el nostre model agrícola, urbanístic, turístic i industrial) i co-crear el model de gestió de l’aigua del futur.
GESTIÓ DELS RECURSOS HÍDRICS
La Núria Ferrer Ramos, Investigadora tècnica del Grup d’Hidrologia Subterrània de la UPC, exposava que els factors ambientals (clima mediterrani, sequeres, canvi climàtic, canvi d’usos del sòl), els factors administratius (aplicació de cabals de manteniment, acords de la Taula del Ter del 2017) i els factors demogràfics (augment de la demanda), generen la necessitat de complementar l’aigua de l’embassament amb la recerca de recursos hídrics alternatius per la ciutat de Terrassa.
Aquests recursos alternatius serien d’una banda aigua regenerada, que és aigua residual depurada que rep un tractament addicional, no és aigua potabilitzada sinó prepotable així doncs és òptima per a usos industrials, municipals, agrícoles i ambientals, així com per al reg de camps de golf i la recàrrega d’aqüífers, es podria fer a l’Estació Depuradora d’Aigües de les Fonts (EDAR). De l’altra els Sistemes Urbans de Drenatge Sostenible, anomenats SUDS, que comprenen un ampli espectre de solucions per afrontar la gestió de les aigües pluvials des d’una perspectiva diferent a la convencional, combinant aspectes hidrològics, ambientals i urbanístics. El seu objectiu és afavorir la retenció, el tractament i el drenatge localitzat de l’aigua de pluja per a la devolució al medi o per a la utilització directa, sense necessitat de consum energètic ni de grans infraestructures, aprofitant els processos naturals en la gestió del cicle de l’aigua.
En acabar les exposicions, ens vam distribuir en grups per aprofundir en les idees exposades, esmentar problemàtiques globals de cada tema, analitzar la situació concreta a Terrassa i pensar propostes i alternatives per dur a terme a nivell municipal, així com identificar els agents necessaris per dur-les a terme i pensar com comunicar-ho a la ciutadania.
Resumim a continuació les PROPOSTES que van sortir a més grups de treball i que van generar més consens:
- Treball coordinat dels diferents serveis de l’Ajuntament minimitzant la burocràcia (protocols conjunts, finestreta única, descentralització als barris, una persona de referència)
- Recollir i donar a conèixer dades en clau de gènere i per barris
- Creació de Fons Social de l’Aigua
- Assegurar l’accés real als comptadors socials i la tarifa social per garantir el DH a l’aigua (incloent el sensellarisme)
- Polítiques de Decreixement a partir de repensar el model productiu prioritzant la sostenibilitat de l’ecosistema local i global
- No fer créixer la demanda (que implica no construir noves urbanitzacions)
- Estudiar la capacitat de càrrega de Terrassa
- Incrementar trams a la indústria i aplicar tarifa progressiva (gravar més a qui més consumeix)
- Millores per l’aprofitament de l’aigua de pluja (emmagatzematge, paviments que filtrin, recollida d’aigües aluvials als edificis)
- Augmentar els SUDS
- Potenciar l’ús d’aigua regenerada
- Normativa urbanística per a regular la reutilització d’aigües grises en els nous pisos i edificis
Ens cal treballar juntes, des de diferents espais i teixint aliances, per exigir que es duguin a terme totes aquestes propostes, sense oblidar que cal repensar el model de creixement econòmic que explota els recursos i augmenta les desigualtats socials!
