Quant costa la roba que portem?

Quant costa la roba que portem? Aquest és el títol d’una de les activitats del nostre catàleg d’ Activitats i taller per a joves. La indústria tèxtil i de moda ràpida té associats impactes ambientals i socials molt importants, és necessari conèixer-los i parlar-ne per a poder-los reduir.

És la segona indústria més contaminant del planeta, hi ha estudis que diuen que des de fa 5 anys hem duplicat el nostre consum de roba i es calcula que una peça de roba s’utilitza, de mitjana, 10 cops abans de llençar-la. Això fa que només a Catalunya es generin més d’un milió de tones de residus tèxtils cada any, dels quals només es reciclen un 8%. També és la segona indústria més consumidora d’aigua (per a fer uns texans es fan servir més de 3.000 litres d’aigua) i les aigües residuals barrejades amb productes químics utilitzats pels tints, contaminen rius i llacs dels països on es confecciona la roba. La producció de roba i calçat emet el 8,1% de les emissions de CO₂ a l’atmosfera (processos de cultiu, producció, fabricació i distribució), superiors a les emissions que provoquen els vols de tots els avions i els enviaments marítims internacionals junts.

La indústria de la roba està deslocalitzada per abaratir costos, sobretot, de la mà d’obra. Per exemple, a Bangladesh s’estan cosint samarretes per a 0,5 cèntims l’hora. Tres quartes parts de les treballadores de la indústria són dones, que pateixen abusos verbals, físics i sexuals. Els edificis de les fàbriques tèxtils sovint no compleixen condicions de seguretat i on es donen situacions d’explotació en que les treballadores no tenen Drets laborals (no compten amb cap mena de contracte legal, no tenen salari mínim i no es respecta una jornada laboral digna). A més, els processos tòxics utilitzats impacten nocivament en la salut de les treballadores.

L’ALUMNAT amb qui hem treballat aquest curs, ha pensat ACCIONS I ALTERNATIVES PER REDUIR tots aquests impactes, tant a nivell individual, com de centre educatiu i com a societat. Us deixem algunes de les seves idees:

Comprar roba de Km0, a botigues de segona mà o a botigues sostenibles.
Vendre la roba en app’s d’internet o donar-la a algún familiar, amistat o entitat social.
Tenir cura de la roba que tenim i comprar només la necessària, no deixar-nos influenciar tant per les modes.
Reutilitzar la roba estripada, per exemple, fent draps, i reparar-la cosint.
Organitzar un mercat d’intercanvi de roba a l’escola
Fer tallers de costura, reparació i confecció de roba.
Conscienciar i compartir els coneixements apresos amb la resta de classes del centre.
Exigir als governs les restriccions ambientals necessàries i el control de les indústries tèxtils de la fast-fashion, així com el compliment dels Drets laborals de les persones que hi treballen.